BLOG

Exposició a l’arsènic a través dels aliments i l’aigua
Arsénico en los alimentos

L’informe científic ‘Exposición alimentaria crónica al arsénico inorgánico‘ publicat recentment a EFSA Journal, mostra els resultats de l’estudi realitzat per la Autoridad Europea de Seguridad Alimentaria (EFSA) davant la sol·licitud de la Comissió Europea d’avaluar l’exposició alimentària crònica a l’arsènic inorgànic a la població europea.

A grans trets, l’informe revela que l’arròs, els cereals i l’aigua són els aliments que més contribueixen a l’exposició a l’arsènic inorgànic a la dieta dels europeus.

A l’estudi es van tenir en compte un total de 13.608 resultats analítics d’arsènic inorgànic (7.623 d’aigua potable i 5.985 de diferents tipus d’aliments) de mostres recollides a tot Europa entre el 2013 i el 2018. Així mateix, es van utilitzar dades de consum de 23 països europeus i un total de 44 enquestes dietètiques diferents (87,945 subjectes).

Referència: © 2021 Autoritat Europea de Seguretat Alimentària. EFSA Journal publicat per John Wiley and Sons Ltd en nom de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària. Disponible a: https://doi.org/10.2903/j.efsa.2021.6380

Exposició a l’arsènic

L’exposició humana a l’arsènic pot passar per diferents vies, però, tot i que l’exposició cutània i per inhalació és possible, els aliments i l’aigua potable són les vies d’exposició a l’arsènic principals (FAO/OMS, 2011; IARC, 2012).

L’arsènic inorgànic pot produir tant una intoxicació aguda com a crònica. Un enverinament agut per arsènic produeix símptomes com vòmits, mal d’esòfag i abdomen, i diarrea sanguinolenta, però és més freqüent la toxicitat crònica d’aquesta substància, ja que l’arsènic es pot acumular a l’organisme i arribar a produir greus problemes de salut com a alteracions a la pell, problemes en ronyons, danys al fetge i sistema digestiu, diabetis, malalties cardiovasculars i càncer.

En aquest sentit, el 1980, la Agencia Internacional para la Investigación del Cáncer (IARC) va classificar l’arsènic i els compostos inorgànics d’arsènic com a “cancerígens per als éssers humans”.

Per això, el 2009, el Panell de l’EFSA sobre Contaminants a la Cadena Alimentària (Panel CONTAM) va establir un punt de referència entre 0,3 i 8 μg/kg pc per dia com a límit de confiança inferior de la dosi de referència.

Distribució d'arsènic per països

Estàndards internacionals

A causa de la perillositat de l’arsènic, si s’està exposat a grans quantitats, hi ha diferents estàndards internacionals o límits reguladors per controlar la presència d’arsènic als aliments i l’aigua potable.

Aigua

Per a l’aigua destinada al consum humà, està establert un valor paramètric de 10 μg/L sense distingir entre les diferents formes d’arsènic (Directiva 98/83/EC del Consell), mentre que la Directiva 2003/40/EC2 de la Comissió estableix un nivell màxim de 10 μg/L d’arsènic total en aigües minerals naturals.

Aliments

En el cas dels aliments, el Reglament 2015/10063 de la Comissió estableix un nivell màxim d’arsènic inorgànic per a l’arròs i diferents tipus d’aliments que contenen arròs (en vigor des de l’1 de gener del 2016). Aquests nivells màxims s’apliquen a l’arròs elaborat no sancotxat (arròs blanc o polit) (200 μg/kg), a l’arròs sancotxat ia l’arròs espellofat (250 μg/kg), als gofres d’arròs, les oblies d’arròs, les galetes d’arròs i les coques d’arròs (300 μg/kg) i l’arròs destinat a la producció d’aliments per a lactants i nens petits (100 μg/kg).

A més, el Codex Alimentarius elaborat per FAO i l’OMS ha adoptat al llarg dels anys diferents nivells màxims per a arsènic total: 10 μg/L per a aigua mineral natural; 100 μg/kg per a greixos comestibles, olis (inclosos els olis de peix), greixos per untar i barreges per untar; 500 μg/kg per a sal de qualitat alimentària i, més recentment, per als arsènics inorgànics: 200 μg/kg per a arròs polit i 350 μg/kg per a arròs espellofat (FAO/OMS, 2018).

Poblacions més exposades

L’informe mostra que, malgrat que l’exposició mitjana estimada del conjunt de la població està dins de l’interval de valors considerats segurs, hi ha una sèrie de grups de població, com els grups de menys edat amb un consum mitjà-alt de productes específics a base d’arròs, i grups amb conductes de consum de certs aliments, com ara begudes d’arròs i algunes algues i bolets, on la ingesta d’arsènic inorgànic pot superar aquests valors de seguretat.

En aquest sentit, entre el 2013 i el 2018 les estimacions d’exposició alimentària mitjana més alta al límit inferior es van donar als nens d’entre un i tres anys, i tant als lactants (menys d’un any d’edat) com als anteriors al límit superior.

Exposició a l'arsènic en nens

Principals factors

Segons l’informe, a les diferents classes d’edat, els principals factors que van contribuir a l’exposició alimentària a l’arsènic entre el 2013 i el 2018 van ser l’arròs, els productes a base d’arròs, els cereals i productes a base de cereals (sense arròs), i laigua potable.

Entre la població més jove, productes com els aliments a base de cereals per a lactants, i les galetes i bescuits per a nens van contribuir de manera important a l’exposició alimentària als arsènics inorgànics.

Entre la població adulta, aliments com les verdures i productes vegetals, i el peix i altres mariscs també van ser fonts evidents d’arsènic inorgànic a certs països.

Nivells d’exposició respecte del 2014

En comparació amb el informe científic de l’EFSA del 2014, les estimacions d’exposició alimentària als arsènics inorgànics publicades a principis d’aquest any van ser notablement més baixes, amb la mitjana màxima entre 1,5 i 3 vegades més baixa a les diferents classes d’edat. Segons l’informe, aquesta diferència probablement és deguda a la suma de diferents factors relacionats amb les dades d’ocurrència i consum utilitzades. Entre aquests factors, l’ús d’arsènics inorgànics mesurats en aquest estudi va permetre una avaluació de l’exposició alimentària més precisa i realista en comparació amb les avaluacions que fan ús de supòsits i models per derivar valors d’arsènics inorgànics a partir de dades d’arsènics totals. Així mateix, la millora del vincle entre consum i ocurrència va conduir a estimacions dexposició més refinades.

Implicacions

Com exposa l’informe, la presència d’arsènic en aliments i aigua a Europa no és alarmant, ja que es troba dins dels límits segurs establerts. Tot i així, a causa de la perillositat de l’arsènic, aquest informe és un recordatori dels riscos que pot suposar consumir sistemàticament elevades quantitats d’un determinat aliment o grup d’aliments, ja que com passa amb l’arsènic en arròs o cereals, també passa amb el mercuri i altres metalls pesants al peix, o amb els nitrats a les verdures de fulla.

A Proacciona, consultoria en seguretat alimentària de Barcelona, ​​som experts en garantir la qualitat i la innocuïtat alimentària. Fa més de 15 anys que treballem en seguretat alimentària, i som experts en implantar el pla APPCC que garantirà que la teva empresa del sector de l’alimentació disposa d’un bon sistema de traçabilitat per controlar els aliments des de l’origen fins a l’arribada al consumidor final. Un control de la traçabilitat et permetrà estalviar costos i actuar ràpid davant d’una possible alerta alimentària. T’ajudem? Omple el formulari que trobaràs a continuació i ens posarem en contacte amb tu.

T'AGRADA EL NOSTRE CONTINGUT?

Segueix-nos a les nostres xarxes socials

Categories

Formulari de contacte

¿Necesitas ayuda?