BLOG

Què són els ingredients tecnològics dels aliments?
Segons l’AESAN (Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició), els ingredients tecnològics són “aquelles substàncies d’origen natural o sintetitzades químicament que es poden fer servir en la producció d’aliments per les diferents funcions tecnològiques que desenvolupen”. Aquest tipus d’ingredients estan sota una fèrria regulació i control.

Des de Proacciona, consultoria en matèria de seguretat alimentària, t’assessorem en tots els processos per superar els controls i garantir la màxima innocuïtat alimentària a la teva empresa.

Quants tipus d’ingredients tecnològics hi ha?

Actualment, hi ha 4 tipus d’ingredients tecnològics: els additius alimentaris, les aromes, els enzims alimentaris i els coadjuvants tecnològics.

Additius alimentaris

Són aquelles substàncies que no es consumeixen com a aliment únic, sinó que són afegides amb un propòsit específic: aportar color, dolçor, millorar la textura, perllongar la conservació, etc… Actualment, hi ha 27 classes diferents d’additius segons les seves propietats.

Aquests productes han de complir tres premisses:

  1. Han de ser segurs per al consumidor.
  2. Han de respondre a una necessitat tecnològica raonable.
  3. No pot induir a error el consumidor.

Per això, sempre han de constar a la llista d’ingredients de cada producte alimentari. També cal indicar la funció que compleixen, així com la identificació de l’additiu. Per exemple, “Regulador d’acidesa E 330”:

Cultura de seguretat alimentària

Aromes alimentaris

Les aromes alimentàries s’utilitzen només en els productes per donar-los olor o sabor o bé, per modificar el seu propi. Les aromes poden ser més simples o més complexes segons com es preparin i l’origen d’aquestes (natural o sintètica).

Així com els additius, les aromes sempre han de constar a l’etiquetatge com a “aromes”. Tot i això, en segons quins casos, poden aparèixer acompanyats amb termes concrets com “aroma de llimona”, “aroma de fum”, entre d’altres.

Totes les aromes han d’haver estat avaluades per l’autoritat competent a la Unió Europea.

Enzims alimentaris

Els enzims alimentaris són aquells que afavoreixen el procés d’elaboració d’un aliment en accelerar les reaccions bioquímiques que tenen lloc de manera natural als organismes vius. Un bon exemple són els enzims proteases, que s’utilitzen per elaborar formatges.

Aquests ingredients poden o no aparèixer a l’etiqueta del producte depenent si arriben a ser ingerits pel consumidor. En determinats casos, els enzims poden romandre a l’aliment i, per tant, hauran d’aparèixer a l’etiqueta juntament amb la funció que exerceix i el seu nom. D’altra banda, si els enzims només s’han utilitzat durant el procés d’elaboració i no formen part de la composició final del producte (i, en conseqüència, no serà consumit per l’usuari), no caldrà que aparegui a la llista d’ingredients.

Coadjuvants tecnològics

Aquests ingredients s’utilitzen durant la transformació de matèries primeres, aliments o ingredients per aconseguir un avantatge al producte final, que sense aquest no seria possible aconseguir.

Un exemple de coadjuvant és l’ús d’argila caolinita durant la fabricació de l’oli d’oliva verge. L’argila caolinita provoca que les gotes d’oli que s’alliberen a la fase del batut puguin reunir-se en gotes més grans i així facilitar la separació sòlid-líquid. Posteriorment, l’argila s’elimina juntament amb el pinyolat (el residu sòlid) fàcilment.

Com que l’ús de coadjuvants no forma part de la composició final de l’aliment (o si ho fa, és en una concentració molt baixa no tenint un efecte directe en el resultat final), no cal que aparegui a la llista d’ingredients de l’etiquetatge ( excepte si es deriva d’un dels al·lèrgens que apareixen a la normativa d’informació al consumidor).

D’altra banda, els coadjuvants es regulen per la normativa de cada estat membre de la Unió Europea, ja que no hi ha una regulació harmonitzada comuna a Europa -excepte en dissolvents d’extracció o coadjuvants en vi-. Hi ha alguns sectors productius que no tenen normes que regulin l’ús de certs coadjuvants, per la qual cosa, en aquests casos, es podran fer servir aquells coadjuvants tecnològics que estiguin comercialitzats legalment en altres estats membres.

Seguretat alimentària als ingredients tecnològics

Tots els ingredients tecnològics es fan servir sota les normes de seguretat alimentària de les autoritats competents. A més, el consumidor, a través de l’etiqueta del producte, es pot assegurar de tots aquells ingredients que s’han utilitzat en l’elaboració del producte i decidir què consumeix i què no.

Els ingredients tecnològics són molt presents en els aliments que es consumeixen avui dia. Per això, és molt important controlar-ne l’ús, i garantir que apareixen a l’etiquetatge. A Proacciona, som experts en assegurar la innocuïtat dels aliments a través dels nostres serveis com el protocol BRCGS Food, de seguretat alimentària dirigit a fabricants o processadors alimentaris, entre molts d’altres. No dubtis a contactar-nos!

T'AGRADA EL NOSTRE CONTINGUT?

Segueix-nos a les nostres xarxes socials

Categories

Formulari de contacte

¿Necesitas ayuda?