Saps què és la migració dels materials en contacte amb aliments? En aquest article us expliquem com funciona el procés de migració amb els factors que l’afecten. A més, anomenem quines són les regulacions existents per garantir la seguretat alimentària en els diferents tipus de migracions. No esperis més i segueix llegint per aprendre tot allò necessari sobre les migracions en els materials en contacte amb aliments.

Què és la migració en seguretat alimentària?

Per migració entenem el pas de compostos químics procedents d’un material als aliments amb què entra en contacte. Aquest traspàs pot ser per contacte directe, per exemple en el cas dels líquids en bric, o indirecte, com en el cas de les patates fregides envasades, que gairebé no toquen la bossa.

Procés de migració

La migració és un fenomen superficial que té lloc en dues fases:

1. Es produeix una difusió de les molècules de baix pes molecular del plàstic.
2. Té lloc la solubilització d’aquestes molècules (migrants) a l’aliment.

Factors que afecten la migració

• Solubilitat del migrant a l’aliment.
• Compatibilitat del migrant amb el polímer.
• Tendència del migrant a difondre.
• Capacitat extractiva de laliment. Naturalesa de la fase de contacte.
• Mobilitat del migrant a l’aliment.
• Densitat del plàstic.
• Temps de contacte entre l’aliment i l’envàs.
• Temperatura.
• Gruix del material.
• Superfície de contacte.
• Factors mecànics (agitació, vibració).
• Diferències morfològiques i estructurals a la matriu polimèrica originades durant el procés de fabricació.

Migració segons les característiques del migrant

En general, com més soluble sigui l’migrant a l’aliment més migració es produirà, ja que el gradient de concentració a la interfície serà elevada. Com més mobilitat tingui el migrant al polímer, més fàcilment podrà assolir la interfase i, en conseqüència, solubilitzar-se a l’aliment. Així mateix, factors com a temperatura elevada i processos mecànics (agitació) afavoreixen una migració elevada de components.

Migració segons el tipus d’aliment

Normalment la migració és feble en els aliments crus o congelats, però més accentuada en els aliments transformats com les salses greixoses i els productes pasteuritzats o esterilitzats dins del propi envàs.

Regulació general

D’acord amb el Reglamento N.º 1935/2004, els materials destinats a entrar en contacte amb aliments han de complir quatre pilars bàsics, entre els quals la inèrcia. En seguretat alimentària, la inèrcia és la resistència que han de tenir els materials a cedir components als aliments amb què entren en contacte, i es calcula mitjançant la determinació del valor de la migració. Per això, aquest Reglament estableix que els aliments destinats a entrar en contacte amb aliments no han de:

• Transferir els components als aliments en quantitats que puguin representar un perill per a la salut humana.
• Modificar la composició dels aliments de manera inacceptable.
• Alterar-ne les característiques organolèptiques.

Regulació per a plàstics

Com que el grau d’interacció entre els materials plàstics i l’entorn és molt més gran que en altres materials en contacte amb aliments, el Reglamento (UE) N.º 10/2011 de la Comissió de 14 de gener de 2011, recull límits específics per a la migració d’elements a l’aliment, que han de ser mesurats en les anomenades anàlisis de migració, analítiques en què es mesuren els nivells de migració del producte.

Tipus de migració

Migració global

La migració global és la suma de tots els components que es transfereixen des del plàstic fins a l’aliment, sota unes condicions determinades. El límit de la migració global per a materials plàstics està definit a la directiva específica 2002/72/CE i és de 10 mg de constituents alliberats per dm² de superfície o 60 mg de constituents alliberats per quilo d’aliment o simulant alimentari.

Migració específica

D’altra banda, la migració específica només fa referència a una substància en particular i, per tant, el límit de migració canvia en funció d’aquesta. Per exemple, per a la caprolactama és de 15 mg/kg, i per a l’acetat de vinil és de 12 mg/kg. En aquest cas, el fabricant de la matèria primera és qui ha d’indicar quines substàncies estan subjectes a migració específica, i ho ha d’indicar a les declaracions de conformitat dels materials.

Com calculeu el límit de migració?

És recomanable calcular primer el límit de migració global i, segons el valor obtingut, prendre la decisió defectuar o no lespecífic. Això és especialment important en els casos en què se supera el límit legislatiu per al global, atès que, generalment, els mètodes per a l’específica són més llargs i cars.

Cal destacar que la responsabilitat d’aquestes analítiques no està implícita a la legislació. És per això que és comú la discussió sobre qui ha d’assumir el cost d’analítiques específiques de migració per a les condicions de l’aliment, si el fabricant dels materials en contacte amb aliments o bé el productor de l’aliment.

Com acreditar-ne la seguretat? Declaració de Conformitat

La Declaració de Conformitat és el document que assegura que el material que estarà en contacte amb l’aliment és apte per a aquest ús. Encara que actualment hi ha 17 grups de materials en contacte amb aliments identificats, la UE només ha desenvolupat legislació específica, amb informació relacionada amb la Declaració de Conformitat aplicable, en 4 casos: materials i objectes actius i intel·ligents, ceràmica, plàstic i cel·lulosa regenerada.

Per als altres grups de materials que no tenen legislació específica, una possible opció és prendre com a referència la declaració de conformitat corresponent a un altre tipus de material (la dels materials plàstics és la més adaptable) i adaptar-la al material concret. També es pot recórrer a la legislació específica desenvolupada per altres estats membres, en el cas que aquesta existeixi, oa les guies i les recomanacions d’experts.

Informació que ha de contenir:

1. Substàncies que conté el material i límit màxim establert.
2. Escenaris daplicació del material.

A Proacciona som experts en seguretat alimentària, i portem més de 15 anys ajudant empreses del sector dels envasos a certificar-se a BRC Packaging, una norma d’alt nivell reconeguda internacionalment que us servirà com a guia per produir envasos i materials d’envasament segurs, i millorar contínuament la qualitat dels vostres productes.