Les alertes alimentàries van augmentar el 2019 per sisè any consecutiu segons el informe anual del Sistema d’Alerta Ràpid per a aliments i pinso de la UE (RASFF) publicat a finals del 2020. Aquest informe assenyalava que durant el 2019 es van notificar 1.175 alertes alimentàries a la Unió Europea, i que, en comparació del 2018, es va detectar un increment del 5% de notificacions d’alerta per riscos greus per a la salut.

Tot i que el 2019 ja sembla llunyà, la contínua notificació d’alertes alimentàries no ha cessat. L’última alerta informada per la Agencia Española de Seguridad Alimentaria y Nutrición (AESAN) es va produir fa només una setmana, quan es va detectar que un establiment tancat temporalment per les autoritats sanitàries, a causa de deficients condicions higienicosanitàries, seguia elaborant i comercialitzant productes de pastisseria. D’altra banda, un brot de salmonel·losi present a tot Europa que va començar el 2020, ha afectat recentment el Regne Unit, amb almenys un mort i diversos hospitalitzats després de menjar nuggets de pollastre procedents de Polònia.

Els explotadors econòmics d’empreses alimentàries tenen com a objectiu, i obligació legal, posar al mercat productes segurs que compleixin els requisits legals. Per això, estar preparat per procedir a una retirada de producte, en cas que es produeixi un error i el producte no compleixi aquests requisits de seguretat, és imprescindible. T’expliquem tot allò que has de saber.

Obligacions de les empreses alimentàries

D’acord amb la secció 4 del capítol II del Reglament 178/2002 del Parla­ment Europeu i del Consell de 28 de gener de 2002, si un explotador d’empresa alimentària considera o té motius per pensar que algun dels aliments que està sota la seva responsabilitat no compleix els requisits de seguretat dels aliments, ha de procedir immediatament a retirar-los i recuperació del mercat, així com informar de manera efectiva i precisa les autoritats competents i els consumidors de les raons d’aquesta retirada.

La informació facilitada a les autoritats competents és un element important per a la vigilància del mercat, ja que permet a les autoritats supervisar si aquests han pres les mesures apropiades per abordar els riscos plantejats per un aliment comercialitzat i, si cal, ordenar o adoptar mesures addicionals per evitar-los.

Altres agents responsables

En el cas d’empreses de venda al detall o distribució, en que la seva activitat no afecta l’envasament, l’etiquetatge, la innocuïtat o la integritat de l’aliment, són igualment responsables, dins dels límits de les activitats que duen a terme, de:

• Retireu els productes que no s’ajusten als requisits de seguretat.
• Facilitar la informació pertinent per a la traçabilitat.
• Cooperar en les mesures que adoptin els productors, els transformadors, els fabricants o les autoritats competents.

Per exemple, en cas que un productor procedeixi a la retirada o a la recuperació d’un aliment del qual és responsable, també han de participar en aquestes mesures, sempre que sigui necessari, el distribuïdor o el detallista.

Què s’entén per retirada del producte?

Segons la directiva de la Comissió Europea, s’entén per “retirada” tota mesura destinada a impedir la distribució i l’exposició d’un producte perillós així com la seva oferta al consumidor. En aquest sentit, a l’article 19 d’aquest Reglament, es destaquen tres premisses:

• La retirada del mercat pot tenir lloc en qualsevol etapa de la cadena alimentària, no només en el moment del lliurament al consumidor final
• L’obligació de notificar una retirada a les autoritats competents és conseqüència de l’obligació de retirada
• L’obligació de procedir a la retirada del mercat s’aplica sempre que es compleixin els dos criteris acumulatius següents:

Primer criteri

Un aliment segur és aquell que compleix amb les disposicions comunitàries (o, en la seva absència, les disposicions nacionals) específiques que regulen la seva innocuïtat. En conseqüència, l’explotador haurà de procedir a la retirada quan consideri que l’aliment en qüestió no s’ajusta als requisits de seguretat, és a dir, quan sigui nociu per a la salut o quan no sigui apte per al consum humà. A l’hora de determinar si un aliment és segur o no, cal tenir en compte les condicions normals d’ús de l’aliment pels consumidors i en cada fase de la producció, la transformació, la distribució i la informació oferta al consumidor.

Pel que fa als requisits de seguretat alimentària, cal considerar dos tipus de casos:

A. L’aliment no compleix les disposicions comunitàries (o nacionals) específiques que en regulen la seguretat

B. L’aliment compleix les disposicions comunitàries (o, en absència seva, nacionals) específiques que en regulen la seguretat, però hi ha raons per pensar que no és segur.

Si un explotador considera o té motius per pensar que un aliment no és segur, malgrat ser conforme amb les disposicions comunitàries (o, en la seva absència, nacionals) específiques que en regeixen la seguretat, també haurà de procedir a la seva retirada del mercat. Això podria succeir com a conseqüència, per exemple, d’una contaminació accidental (o intencional) no prevista.

També entraria dins d’aquesta categoria, la presència en un aliment d’un material estrany potencialment nociu (per exemple vidre o metall), o quan es disposi d’una nova informació científica sobre una substància autoritzada a la legislació.

Segon criteri

Per procedir a una retirada de producte, aquest aliment ha d’haver estat comercialitzat, i per tant, ja no estar sotmès al control immediat de l’explotador inicial.

Per això, les obligacions imposades a l’article 19 no són aplicables quan hi hagi la possibilitat que els explotadors d’empreses alimentàries posin remei a l’incompliment pels seus propis mitjans, sense necessitat de demanar la col·laboració d’altres explotadors.

Notificació de la retirada

Quan un explotador d’una empresa alimentària procedisca a la retirada d’un aliment haurà de notificar d’aquesta retirada a les autoritats competents, que s’encarregaran, si escau, de posar en marxa el sistema d’alerta ràpida per a aliments i pinsos (RASFF).

Així mateix, també haurà d’informar els consumidors de la retirada i les raons d’aquesta mesura.

Recuperació dels productes

L’article 19, apartat 3, no imposa sistemàticament la retirada de l’aliment, sinó que preveu que s’informi immediatament les autoritats competents d’un risc potencial i de les mesures adoptades per prevenir-lo. Per això, la recuperació dels productes només es fa necessària quan altres mesures no són suficients per assolir un elevat nivell de protecció de la salut del consumidor.

A Proacciona, consultoria en seguretat alimentària de Barcelona, ​​som experts en garantir la qualitat i la innocuïtat alimentària. Fa més de 15 anys que treballem en seguretat alimentària, i som experts en implantar el pla APPCC que garantirà que la teva empresa del sector de l’alimentació disposa d’un bon sistema de traçabilitat per controlar els aliments des de l’origen fins a l’arribada al consumidor final. Un control de la traçabilitat et permetrà estalviar costos i actuar ràpid davant d’una possible alerta alimentària. T’ajudem? Omple el formulari que trobaràs a continuació i ens posarem en contacte amb tu.