BLOG

Què són els aliments ultraprocessats i com estan regulats
Alimentos Ultraprocesados

El consum d’aliments ultraprocessats ha augmentat les últimes dècades i, alhora, han proliferat les notícies i els missatges que afirmen que són perjudicials per a la salut. No obstant això, encara hi ha moltes llacunes quant a la seva definició, i quant a la base científica dels seus efectes per a la salut.

Així ho indica l’informe La información sobre alimentos “ultraprocesados”: mitos y realidades publicat pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya juntament amb l’Observatori de la Comunicació Científica de la Universitat Pompeu Fabra. En aquest segon número de la col·lecció “Alimentació i Comunicació”, un grup d’experts de diversos àmbits, juntament amb representants de la indústria alimentària i l’Administració, debaten sobre els problemes i els reptes que planteja la informació sobre els aliments ultraprocessats.

D’on sorgeix la problemàtica amb els aliments ultraprocessats? Quines implicacions té per a la indústria alimentària? T’ho expliquem a continuació.

Buit legal

Un dels principals problemes que planteja la informació sobre els aliments ultraprocessats és el buit legal. Actualment no hi ha una categoria jurídica o una definició legal relativa als aliments ultraprocessats, no només a Espanya, sinó tampoc a la Unió Europea ni la majoria de països del món.

Definició de processament i aliments processats

Tot i així, hi ha definicions oficials per a processament i aliments processats.

D’una banda, el Reglamento de la Comisión Europea 852/2004 defineix com a processament (o transformació) qualsevol acció que altera substancialment el producte inicial.

De l’altra, l’Administració d’Aliments i Medicaments dels Estats Units (FDA) defineix com a aliment processat el que ha experimentat canvis en el seu estat natural, i mínimament processat com el que reté la major part de les seves propietats físiques, químiques, sensorials i nutricionals . A més, afegeix que el processament, inclòs l’afegit d’ingredients, pot reduir, augmentar o no afectar les característiques nutricionals dels productes sense processar.

Classificació de processament més utilitzada

El sistema més utilitzat per classificar els aliments segons el seu grau de processament és el NOVA, de l’Escola de Salut Pública de la Universitat de São Paulo, proposat per Carlos Monteiro el 2009. Monteiro defineix els aliments ultraprocessats com a “formulacions industrials produïdes a partir de substàncies obtingudes d’aliments o sintetitzades a partir d’altres fonts orgàniques, que normalment contenen poc o gens de l’aliment intacte, i que generalment són riques en greixos, sal i sucre, a més de contenir poca fibra dietètica, proteïnes, micronutrients i compostos bioactius”.

Actualment, l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) accepta i reconeix la validesa de la classificació NOVA, i relaciona el terme ultraprocessat amb expressions com “menjar ràpid” o “menjar basura”.

 

Classificació NOVA

Limitacions del sistema NOVA

Una de les limitacions d’aquesta definició segons M. Carmen Vidal Carou (Catedràtica de Nutrició i Bromatologia de la Universitat de Barcelona) és que no defineix límits quantitatius per als nutrients crítics, és a dir, no indica a partir de quina quantitat de sal, sucre o greix serien considerats aliments ultraprocessats. Una altra objecció a la definició de Monteiro és que negativitza els additius alimentaris.

En aquest sentit, Xavier Pera (Responsable de Seguretat Alimentària i Qualitat de AECOC) explica que l’abús del terme i el seu ús genèric transmet un missatge equivocat quan presenta el processament d’aliments o l’ús de la tecnologia com una cosa negativa o que cal evitar. Segons Pera, això reforça les fòbies associades amb tot allò que tingui origen industrial o amb l’ús d’additius segurs a la indústria alimentària.

Què diu l’AESAN?

En aquest sentit, el 2020 el Comitè Científic de la AESAN va exposar que el terme no s’ha d’associar a la intensitat del grau de processament, ni a una qualitat nutricional baixa, i que, d’acord amb la normativa vigent, la majoria dels anomenats aliments ultraprocessats entrarien dins de la definició legal d’aliments processats.

Què diu el Parlament Europeu?

A principis de 2020 es va formular una pregunta al Parlament de la Unió Europea sobre la definició legal dels aliments ultraprocessats, a la qual la Comissió va respondre que exploraria a la estrategia “de la granja a la mesa”. Tot i això, en publicar-se no es va incloure cap referència als aliments ultraprocessats.

Estudis científics sobre això

A l’informe esmentat anteriorment, Montserrat Rabassa (Investigadora del Centre Cochrane Iberoamericà – IIB Sant Pau i del projecte Nutrimedia) remarca la importància de considerar la certesa i confiança dels resultats d’investigacions que relacionen el consum d’aliments ultraprocessats amb un augment de la mortalitat . Segons Rabassa, el grau de certesa és molt baix, ja que “es tracta d’estudis observacionals amb resultats imprecisos”. Per això, el que indiquen aquests resultats és que encara no es pot respondre amb confiança si les begudes i els aliments ultraprocessats són perjudicials per a la salut, i que més estudis són necessaris.

Implicacions

D’altra banda, M.Carmen Vidal destaca que cal definir millor aquest terme, i que s’estableixin límits quantitatius raonables per categoritzar els aliments ultraprocessats. En cas contrari, molts aliments en sortiran perjudicats per una percepció negativa que no mereixen si se’n té en compte el valor nutricional.

Reglaments existents

Aleshores, en què ens hem de fixar? D’acord amb el Reglamento 1169/2011 de la Unió Europea sobre informació alimentària facilitada al consumidor, aquesta NO ha de:

  • Induir a l’error sobre les característiques dels aliments.
  • Atribuir-los efectes que no tenen.
  • Suggerir propietats especials.
  • Atribuir-los propietats per prevenir, tractar o curar malalties.

Així mateix, estableix que aquesta informació, tant si és obligatòria com voluntària, ha de ser precisa, clara, basada en dades científiques i fàcil d’entendre pel consumidor.

Com actuar davant la manca de regulació?

Per això, fins que existeixi una categoria jurídica o una definició legal relativa als aliments ultraprocessats, és essencial que la indústria alimentària ofereixi als consumidors informació clara, veraç i transparent a l’envasament, i que faci un ús honest de l’etiquetatge voluntari. Això reforçarà la confiança del consumidor, i evitarà que es percebin negativament els aliments ultraprocessats sense considerar-ne primer el valor nutricional.

A Proacciona, consultoria en seguretat alimentària i APPCC a Barcelona, ​​portem més de 15 anys al sector de la indústria alimentària. Ajudem empreses com la teva a complir els estàndards d’higiene i qualitat marcats per la llei, i a passar sense problemes les inspeccions de sanitat. Amb aquest objectiu, oferim un ampli ventall de serveis, des d’implantació de pla APPCC fins a la certificació a IFSBRC, normes alimentàries que avalaran el teu compromís amb la seguretat alimentària i la qualitat. A més, oferim cursos de formació en manipulació d’aliments perquè els treballadors estiguin sempre al dia. T’ajudem? Omple el formulari que trobaràs a continuació i ens posarem en contacte amb tu.

T'AGRADA EL NOSTRE CONTINGUT?

Segueix-nos a les nostres xarxes socials

Categories

Formulari de contacte

¿Necesitas ayuda?