Marc Grau, autor en Consultoría en seguridad alimentaria y APPCC - Proacciona

Tot el que has de saber sobre els Superaliments

No és una novetat que els superaliments estan a la boca de tots i són una de les tendències estrella en alimentació. Podeu trobar una infinitat d’articles i opinions sobre aquests aliments. Aquí t’expliquem quins són els superaliments, les seves propietats principals, com els has de consumir i els estudis científics que hi ha al darrere. Continua llegint aquest article i aprèn tot allò que has de saber sobre els superaliments abans de començar a consumir-los.

Què són els Superaliments?

És complicat donar una definició exacta de superaliment o superfood ja que no hi ha cap definició científica d’aquesta paraula. A més, és una paraula que s’ha posat molt de moda pels mitjans de comunicació amb titulars atribuint propietats miraculoses i exagerant-ne la composició.

En general, els superaliments són aliments amb nutrients que destaquen significativament i, per tant, consumir-los és beneficiós per a la salut. Aquests solen ser aliments exòtics que no estem molt familiaritzats amb ells i es troben tal qual a la natura. Com que no són processats industrialment conserven tots els seus nutrients concentrats en petites quantitats de gran densitat. Alguns exemples d’aquests aliments són: gingebre, llavors de chía, blat de moro morat, te matxa, baies de goji, lúcuma, sucre de coco, herba de blat, baobab, etc.

Encara que no hi hagi una definició legal i científica de què són els superaliments, qualsevol aliment que compleixi amb les característiques anomenades anteriorment, podem considerar-ho dins aquest grup. Tot i això, el valor nutricional no ho és tot i no és recomanable centrar la dieta únicament en aquests productes.

Com s’han de consumir els Superaliments?

Com hem dit anteriorment, els superaliments es troben tal com a la natura i no han passat per cap procés industrial. Per tant, el millor és consumir-los crus o amb una cocció ràpida. El motiu principal és que en cuinar aliments, es perden part dels nutrients i deixarien de tenir aquestes propietats tan característiques.

També has de tenir en compte que no hi ha el superaliment perfecte que conté tots els nutrients necessaris per al cos humà. Per tant, cal portar una alimentació variada per aconseguir el millor estat de salut possible. Barrejar aliments saludables amb superaliments farà que la dieta contingui tots els macro i micronutrients necessaris com a proteïnes, vitamines, minerals, etc.

Estudis científics sobre els Superaliments

Tot i que darrerament els superaliments s’han fet molt populars i poden trobar-se en tota mena de titulars, hi ha investigacions científiques al darrere. És cert que són aliments amb molts més nutrients que els aliments processats. Però en el moment en què s’atribueixen qualitats miraculoses, caiem a l’exageració. Per descomptat que els superaliments no poden curar malalties greus o protegir-nos-en per si mateixos. Lús daquests aliments en conjunt amb una dieta saludable ens pot ajudar a mantenir un estil de vida saludable.

Les propietats que se’ls atribueix als superaliments estan avalades per diversos estudis científics. Això no vol dir que menjant goji viuràs més, no hem d’exagerar les propietats d’aquests aliments. Nosaltres recomanem fixar-nos en les conclusions avalades i no en les conclusions atrevides que cerquen titulars.

Llista de Superaliments

Igual que passa amb tots els aliments, podem dividir els superaliments en diversos grups. A continuació t’expliquem els principals grups de superaliments que existeixen i quins productes es troben a cadascun d’ells:

Algues: Aquestes “plantes de mar” tenen múltiples nutrients com les vitamines A, C, D, E, B1, B2, ferro, fibra, sodi i molt més. Es poden considerar indispensables en una dieta saludable pel seu contingut alt en nutrients essencials per als ossos. Les algues més populars són l’espirulina i l’alga kombu.
Arrels: Solen implementar-se com a ingredients en suplements degut a tots els beneficis. Les arrels poden tenir propietats antiinflamatòries, potenciar enzims antioxidants del cos, estimular la circulació i la digestió entre altres coses. Alguns exemples d’arrels són el gingebre i la cúrcuma.
Llavors: Es caracteritzen per ser una font de greixos saludables i proteïnes. A més, alguns estudis mostren com les llavors de carbassa entre d’altres tenen un alt contingut en magnesi, manganès i zinc. Un altre exemple de llavors és la chía.
Cereals i pseudocereals: Hi ha molts grans petits amb propietats que augmenten la seva popularitat. Algunes de les seves característiques que els converteixen en superaliments són: molta proteïna, poques calories i l’absència de gluten. Alguns exemples són el teff, la quinoa i el blat sarraí.
Llegums: Hi ha una gran varietat de llegums que es fan servir en l’alimentació humana. Algunes de les seves propietats consisteixen a tenir una gran font de proteïnes, fibra, nutrients, ferro, zinc, ser baixes en greixos i no portar gluten. Un exemple n’és l’adzuki.

A Proacciona, consultoria en seguretat alimentària a Barcelona, portem més de 15 anys ajudant empreses com la teva a gestionar i declarar els al·lèrgens que puguin contenir els seus productes. Oferim un ampli ventall de serveis, des de cursos de formació online acreditats, fins a implantació del pla APPCC i certificacions internacionals d’alt nivell com IFS i BRC, que acreditaran el teu compromís en matèria de seguretat alimentària. Estem al costat de les empreses en tot moment, per assessorar-les en aspectes legals i normatius, proposar millores i canvis, actualitzar documents, resoldre problemes pràctics o no conformitats derivades d’actes oficials. Omple el formulari que trobaràs a continuació i ens posarem en contacte amb tu.

Què són les traces en aliments i com es detecten?

Si tens alguna al·lèrgia o intolerància, segur que et sona la frase “pot contenir traces de…”. El fet que un aliment porti o no aquesta frase pot suposar un canvi significatiu entre comprar-lo o no. Tot i que només s’aplica a una sèrie de substàncies que poden causar al·lèrgies, saps què són les traces als aliments?

Les traces no formen part de la llista d’ingredients d’un producte, però cal tenir-les en compte per evitar reaccions al·lèrgiques. Nosaltres t’expliquem perquè és possible trobar algunes traces de substàncies en aliments que no haurien de tenir res a veure i com les pots detectar.

Què són les Traces en Aliments?

Les traces són partícules molt petites d’un al·lergen que es poden trobar accidentalment en alguns aliments. Això passa quan hi ha la possibilitat que es produeixi contaminació creuada durant la fabricació. Les traces no es consideren ingredients ja que no es fan servir de forma directa i encara que s’indiquin amb la frase “conté traces o pot contenir traces de…” no significa que estiguin presents a l’aliment.

La causa més comuna i coneguda per la qual hi pugui haver presència d’al·lergògens és a través del contacte creuat durant el procés de fabricació de qualsevol producte o els seus components (incloses les matèries primeres agrícoles). Tot i això, les condicions que poden portar a la presència d’al·lèrgens nocius recorren tota la cadena de subministrament.

Què significa «pot contenir traces de…»?

Com hem dit anteriorment, les traces no són considerades un ingredient. La seva presència ha de ser indicada a l’etiquetatge perquè encara que sigui una quantitat diminuta, pot suposar un risc per a la salut de persones amb al·lèrgies o intoleràncies.

Aquestes traces es poden trobar presents a fàbriques que produeixen diferents aliments. Per exemple, en una fàbrica on es produeixin fruits secs juntament amb productes lactis, pot ser que es produeixi contaminació creuada i que partícules dels fruits secs acabin arribant al lacti. És a dir, quan a l’etiqueta apareix la frase “pot contenir traces de…” significa que en un mateix recinte es produeixen diversos productes alimentaris i, per prevenció, cal assumir que una traça pot arribar a qualsevol lloc.

Com detectar les traces en aliments?

Hi ha diversos mètodes que analitzen la presència d’al·lèrgens i altres substàncies que en incloure-les a l’etiquetatge poden ajudar a oferir una bona imatge al consumidor. A més, fer servir sistemes d’autocontrol i anàlisis periòdiques garantirà que es fa tot el necessari per minimitzar o eliminar un risc. També cal portar un control de l’etiquetatge amb proves rutinàries. A continuació us expliquem els dos mètodes més usats per a la detecció de les traces en aliments:

Mètode PCR

Aquest mètode consisteix a “fotocopiar” segments d’ADN molt petits durant milions de vegades per identificar espècies. Per tant, es pot utilitzar per detectar els al·lèrgens identificant la proteïna al·lergènica que generen. Aquest procés no serveix per detectar el gluten, ja que no és una proteïna.

Mètode ELISA

Es basa en la detecció d’anticossos i consisteix a fer una reacció immunològica entre l’antigen i un anticòs específic. En fer aquesta anàlisi es produeix un color que depenent de la intensitat indica la quantitat de compost detectat. Es fa específicament per a cada al·lergen i permet processar lots molt grans de forma senzilla i econòmica.

Traces en aliments que han de constar a les etiquetes

Hi ha el Reglamento 1169/2011 sobre la información alimentaria facilitada al consumidor que obliga les marques i fabricants a especificar la composició dels seus productes. Per tant, hi ha diversos al·lèrgens recollits per la legislació que han de constar a l’etiquetatge. El fet de no mostrar-los podria suposar un perill per a la salut d’una persona amb intolerància o al·lèrgia. Aquí t’hem preparat una llista amb els 14 al·lèrgens que s’han de mostrar a l’etiquetatge com a possibles traces:

Peix i derivats
Crustacis i derivats
Mol·luscs i derivats
Altramuços i derivats
Llet, lactosa i derivats
Ous i derivats
Soja i derivats
Cereals que contenen gluten
Fruits de closca
Cacauets i derivats
Llavors de sèsam i derivats
Api i derivats
Sulfits i diòxid de sofre
Mostassa i derivats

Diferències entre Intoxicacions i Toxiinfeccions alimentàries

Milions de persones cada any experimenten malalties alimentàries per ingerir productes en mal estat. Això no obstant, depenent de l’origen que tinguin aquestes malalties es poden classificar en dos grups: intoxicacions i toxiinfeccions.

Tot i que sonen molt semblants i s’entenguin com el mateix, no ho són. Molts cops aquests termes estan mal utilitzats i es refereixen a qualsevol tipus de malaltia causada per ingerir un aliment en mal estat. Aquí t’expliquem quines són les principals diferències que hi ha entre les intoxicacions i les toxiinfeccions perquè puguis fer servir aquests termes de forma correcta.

Què és una Toxiinfecció Alimentària?

Les toxiinfeccions alimentàries sorgeixen per ingerir algun tipus de microorganisme viu com poden ser els paràsits, virus o bacteris. En ingerir-los envairan el nostre organisme multiplicant-se i afectant tant l’aparell digestiu com altres òrgans a més de produir una toxina. Algunes de les toxiinfeccions alimentàries més conegudes són: Salmonella, Hepatitis A, Anisakis simplex, Campylobacter jejuni, Norovirus, etc.

Factors a tenir en compte per evitar Toxiinfeccions Alimentàries

L’aliment, el temps i la temperatura són factors implicats a les toxiinfeccions alimentàries si no es donen en les condicions adequades. Aquests són alguns dels consells que et podem donar per a la preparació segura d’aliments i prevenir les toxiinfeccions alimentàries:

Guardeu els aliments en una nevera o congelador en lloc de conservar-los a temperatura ambient.
Evitar el contacte directe entre aliments crus i cuinats.
Mantenir una correcta higiene de les superfícies que entren en contacte amb els aliments i dels utensilis que es facin servir per manipular-los.
Rentar-se bé les mans abans de manipular qualsevol aliment.
Consumir immediatament els plats cuinats i no deixar-los per al dia següent o diverses hores després.
La cocció de carns i peixos s’ha d’aplicar correctament per evitar menjar crues.
Mantingueu tots els aliments allunyats d’insectes i altres animals.
Usar aigua potable sempre que es necessiti.
Usar aliments que s’han tractat correctament duent a terme totes les mesures higièniques necessàries.

Què és una Intoxicació Alimentària?

D’altra banda, la intoxicació alimentària es produeix quan s’ha ingerit un aliment amb substàncies nocives. Això provoca una alteració dins l’organisme de qui hagi consumit l’aliment. A més, aquestes substàncies poden ésser produïdes tant per algun microorganisme com per compostos físics o químics. Algunes de les intoxicacions alimentàries més comunes són: Bacillus cereus, Staphylococcus aureus, Clostridium perfringens, etc.

Símptomes de les Intoxicacions Alimentàries

Els signes més habituals de les intoxicacions són les nàusees i vòmits. A més, poden aparèixer en poc temps des que s’ha consumit l’aliment. En unes 2 hores aproximadament es poden començar a donar els primers símptomes, ja que l’organisme actua més ràpid davant de substàncies químiques.

Altres dels símptomes més comuns són diarrees amb dolor i rampes a la zona abdominal. Poden durar unes hores o uns quants dies depenent de la gravetat i en alguns casos pot arribar a donar febre. És recomanable anar a un metge quan tenim sospites d’haver ingerit un aliment en mal estat per evitar arribar a aquests extrems.

Principals diferències entre Toxiinfecció i Intoxicació alimentària

Com hem dit anteriorment, una intoxicació i una toxiinfecció alimentària són malalties relacionades amb el consum daliments en mal estat però que tenen un origen diferent. D’una banda, una intoxicació alimentària passa quan s’ingereixen aliments en què hi ha substàncies tòxiques. Aquestes toxines poden ser additius (com metalls pesants, plaguicides, etc) o organismes vius (com floridures, bacteris, paràsits, etc).

D’altra banda, la toxiinfecció alimentària passa quan es consumeix un aliment on habita un microorganisme patogen que es multiplica i envaeix l’organisme produint una toxina. Les causes principals de les toxiinfeccions són la mala conservació dels aliments en temperatures inadequades. Alguns exemples són: una refrigeració dolenta, l’aplicació d’una temperatura de cocció insuficient i la preparació d’aliments amb massa antelació.

Els símptomes de les intoxicacions i toxiinfeccions són molt semblants. En tots dos casos es produeixen nàusees, vòmits, dolor abdominal, marejos, diarrea, etc. Fins i tot en alguns casos més greus pot arribar a fer febre. Per saber més sobre com prevenir i evitar aquestes intoxicacions, recomanem llegir el bloc de Proacciona sobre seguretat alimentària.

A Proacciona, consultoria en seguretat alimentària de Barcelona, som experts en garantir la qualitat i la innocuïtat alimentària. Fa més de 15 anys que treballem en seguretat alimentària, i som experts en implantar el pla APPCC que garantirà que la teva empresa del sector de l’alimentació disposa d’un bon sistema de traçabilitat per controlar els aliments des de l’origen fins a l’arribada al consumidor final. Un control de la traçabilitat et permetrà estalviar costos i actuar ràpid davant d’una possible alerta alimentària. T’ajudem? Omple el formulari que trobaràs a continuació i ens posarem en contacte amb tu.

Diferències entre les categories d’ous

No saps quins ous hauries de comprar? Aprendre a llegir els codis és fonamental per saber quina és la procedència dels ous. No només ens informa sobre el sistema de producció, sinó que també podem saber la traçabilitat del producte.

En aquest article us expliquem les diferències entre les categories d’ous que existeixen. També aprendràs a llegir els codis que vénen impresos i totes les classificacions dels ous de gallina.

Codis de criança als ous

Per entendre com es classifiquen els ous, cal comprendre l’etiquetatge de color vermell que porten impresos. El primer dígit informa sobre la criança i l’alimentació que han tingut les gallines. Aquests números van del 0 al 3 i cadascun té un significat completament diferent. Fins i tot en alguns restaurants podeu trobar especificada la tipologia d’ous que usen. El seu significat és el següent:

Ous codi 0

El número 0 significa que els ous són de producció ecològica. Les gallines que produeixen aquests ous viuen en llibertat i s’alimenten de blat de moro, cereals i herbes del camp almenys en un 80%. A més, aquestes gallines no poden ser tractades amb cap mena de medicament.

Perquè una gallina es consideri “ecològica”, cal tenir la certificació del consell regulador de l’agricultura ecològica. D’aquesta manera, es garanteix que el cicle natural de l’ou ha estat respectat i que s’ha alimentat de pinsos ecològics. També és indispensable que la gallina tingui un espai prou gran per moure’s i viure en llibertat.

Ous codi 1

Els ous amb el codi 1 són molt semblants als del codi 0. També procedeixen de gallines que han viscut en llibertat, però amb la diferència que el pinso que consumeixen no té un origen ecològic. Tot i que la criança és pràcticament la mateixa que l’ecològica, en tenir una alimentació diferent es pot notar un sabor més intens. El preu daquests ous és més elevat que el dels codis 2 i 3, a causa de lespai que disposen per córrer i la gran quantitat de menjar que necessiten.

Ous codi 2

El codi 2 està marcat als ous que procedeixen de gallines criades a terra dins d’una nau i que s’alimenten gairebé exclusivament de pinso. Tenen espai per moure’s, però molt menor que les gallines criades en llibertat. Compten amb 16 hores de llum artificial i 8 de foscor perquè puguin pondre ous sense sortir a l’aire lliure.

En el cas de les gallines ecològiques i camperes, també es podria regular el cicle de llum perquè posin ous en el cas que sigui necessari.

Ous codi 3

Finalment, els ous amb el codi 3 són el producte de gallines criades dins de gàbies i alimentades únicament amb pinso. El 2012, la normativa establia que aquestes gàbies han de disposar de niu, penja-robes i un espai per furgar al costat d’un espai mínim de 750 cm per gallina.

Classificació dels ous segons la talla o mida

De la mateixa manera que existeix la classificació d’ous segons la criança de les gallines, podem diferenciar-los segons la mida i el pes. La manera de distingir-los és molt senzilla ja que es veu a simple vista i equival a les talles de la roba. Aquestes mides es decideixen en funció del pes de l’ou i es divideixen en aquests 4 grups:

Ous talla S: Són els més petits de tots i pesen menys de 53 grams.
Ous talla M: Tenen una mida mitjana i pesen entre els 53 i els 63 grams.
Ous talla L: Aquests ous es consideren grans i el seu pes oscil·la entre els 63 i els 73 grams.
Ous talla XL: Es consideren ous super grans ja que són superiors a la mitjana i pesen més de 73 grams.

Classificació dels ous segons la qualitat

Hi ha 3 categories d’ous que en determinen la qualitat i la frescor. Aquests tipus d’ous es poden diferenciar molt fàcilment, ja que la seva estètica sol veure’s afectada. A més, els ous de classe A, B i C ens informen de si els ous han passat per algun tipus de tractament o processos industrials. A continuació us expliquem les diferències entre els tipus d’ous segons la qualitat:

Ous de classe A: Aquí hi ha els ous frescos que no tenen cap defecte i no s’han rentat ni sotmès a tractaments per a la seva conservació.
Ous de classe B: També són ous frescos que tenen una qualitat normal i que han passat per alguns tractaments de conservació i neteja.
Ous de classe C: En aquesta categoria només hi ha ous que es consideren aptes per al consum després d’haver passat per diversos processos industrials.

Quins ous comprar?

Nosaltres recomanem escollir ous de gallines criades en llibertat i que no hagin passat per processos industrials. No obstant això, aquests ous solen tenir un preu força més elevat que els altres. També és important tenir en compte la seva mida per no desaprofitar-los i utilitzar la quantitat necessària. Per norma general, a la cuina s’usen els ous de mida M o L per a plats estàndard.

En definitiva, és innegable que les gallines engabiades pateixen més que les gallines que viuen en llibertat. Per això és important consumir productes danimals que viuen en llibertat (sempre que es pugui permetre). Una cosa recomanable és anar variant el consum entre diferents classes d’ous per no gastar quantitats de diners excessives al menjar. D’aquesta manera intentem que els animals no pateixin tant i que els aliments no hagin passat massa processos industrials.

Les malalties alimentàries més comunes

Molts dels aliments que consumim poden ser la llar de bacteris, fongs i altres agents patògens. El consum d’aliments contaminats pot ocasionar les malalties transmeses per aliments o també anomenades ETAs. La majoria d’aquestes malalties solen provocar símptomes gastrointestinals que varien en funció de la gravetat.

Nosaltres t’expliquem quines són les malalties alimentàries més comunes i com prevenir-les per garantir la seguretat alimentària. Continua llegint i coneix les principals causes d’aquestes malalties.

Quines són les causes de les malalties alimentàries?

Hi ha molts microbis diferents que poden contaminar els aliments i causar malalties al nostre organisme. Segons l’OMS, gairebé 1 de cada 10 persones es posen malalts per menjar aliments contaminats. Aquí us expliquem les tres causes principals de les malalties alimentàries:

Bacteris

Els bacteris són uns microorganismes molt petits que poden causar infeccions dins del sistema digestiu. No són gaire perilloses, però en ingerir una quantitat elevada de bacteris, poden generar toxines que causen malalties alimentàries.

Virus

Els virus són altres agents infecciosos, més petits que els bacteris i només es poden multiplicar dins de les cèl·lules d’altres organismes. Poden contagiar-se molt fàcilment, mitjançant el contacte entre persones, amb el menjar o qualsevol superfície. Aquests agents poden causar malalties digestives, un dels virus més comuns és el de l’hepatitis A.

Paràsits

Els paràsits són organismes que viuen dins d’altres. No són gaire freqüents als països desenvolupats i es poden trobar tant en aliments com a l’aigua. Aquests paràsits solen infectar aliments que en ingerir-los passen a viure dins del nostre organisme.

Malalties alimentàries més comunes

Hepatitis A

L’hepatitis A és una de les malalties alimentàries més conegudes i que es poden prevenir amb una vacuna. Alguns dels aliments que solen estar en risc de contaminació d’aquest virus són marisc cru que provenen d’aigües contaminades, aigua potable contaminada i aliments crus en general.

Salmonella

Aquest bacteri provoca una de les malalties alimentàries més comunes, la salmonel·losi. Per norma general, no solen ser gaire complicades, encara que depenent de les condicions de la persona afectada pot tenir un resultat mortal.

A més, aquest bacteri es troba a molts aliments com la carn, la fruita i verdura, els ous, etc. Ingerir un d’aquests aliments infectats pot afectar l’intestí tant humans com alguns animals.

Trichinella

La Trichinella spiralis és un paràsit que té forma de cuc rodó que causa la triquinosi, una malaltia no gaire freqüent a Espanya. En cas que es diagnostiqui a temps no té gaires conseqüències, encara que en cas contrari pot arribar a ser mortal. Alguns dels aliments que poden contenir aquest paràsit són la carn de caça i els derivats.

Listeria

Aquest bacteri és el causant d’una malaltia anomenada listeriosi. Encara que no és una de les més freqüents, té una taxa de mortalitat força elevada i la converteix en un problema greu. Els aliments que poden arribar a contenir el bacteri Listeria monocytogenes són els productes carnis que estan preparats per menjar, peixos fumats i formatges.

Norovirus

És la causa més comuna de gastroenteritis aguda. Aquest virus és de la família de Caliciviridae i provoca nàusees i vòmits a aquells que el consumeixen. És el responsable de la gran majoria de toxiinfeccions alimentàries víriques a tot el món. A més, qualsevol aliment es pot contaminar amb aquest virus pel contacte.

Símptomes de que tinc una malaltia alimentària

Encara que hi ha una gran varietat de malalties alimentàries, la gran majoria tenen símptomes comuns que et poden ajudar a detectar-les. Per norma general, qualsevol d’aquestes malalties pot provocar nàusees, vòmits, dolor abdominal, calfreds i febre. El perill de deshidratació pot ser alt, de manera que cal anar amb compte.

Tot i això, depenent del tipus de malaltia transmesa pels aliments, els símptomes poden ser molt més greus. A més, sabent que qualsevol persona pot contraure una malaltia alimentària, cal tenir en compte que les persones grans, els nens, les embarassades o les persones amb el sistema immunitari debilitat tenen una probabilitat més gran de contraure-la.

En el cas de tenir els símptomes que hem esmentat anteriorment, recomanem acudir a un especialista per intentar prevenir que vagin a més. És important saber que les malalties alimentàries no solen ser molt perilloses, però n’hi ha algunes com la Trichinella o la Listeria que poden arribar a ser mortals.

Com prevenir les malalties alimentàries?

Un dels consells principals per prevenir les malalties alimentàries és portar bones mesures d’higiene. És molt important rentar-nos les mans abans de manipular qualsevol producte per evitar la contaminació creuada. De la mateixa manera, també cal rentar amb aigua totes les fruites, verdures i aliments que consumirem per prevenir possibles contaminacions.

En el cas de les carns o altres aliments que s’hagin de cuinar, és recomanable evitar la ingesta de productes crus. Moltes de les malalties alimentàries comunes es deuen a una mala cocció dels aliments. La llet crua, els lactis sense pasteuritzar, els ous crus i la carn mal cuita són algunes de les causes principals d’aquestes malalties. D’altra banda, també és important tenir un control de refrigeració dels aliments per evitar que es trenqui la cadena del fred.

Consultoria de seguretat alimentària a Barcelona

A Proacciona, consultoria en seguretat alimentària i APPCC a Barcelona, portem més de 15 anys ajudant empreses com la teva a portar un bon control de la traçabilitat i oferir als consumidors tota la informació necessària de cada producte a l’etiquetatge. Per això, oferim un ampli ventall de serveis, des de cursos de formació online acreditats, fins a implantació del pla APPCC i certificacions internacionals d’alt nivell com IFS i BRC. Comptar amb aquests serveis acreditarà el teu compromís en matèria de seguretat alimentària, transparència i qualitat, i augmentaran la confiança dels teus consumidors i potencials clients. T’ajudem? Omple el formulari que trobaràs a continuació i ens posarem en contacte amb tu.

« Older Entries

Next Entries »